el Camí

el Camí

El Camí de Santiago és una ruta que recorren els pelegrins procedents de tot Espanya i de tot Europa per arribar a la ciutat de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Santiago el Major. Durant tota la Edat Mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l'època actual ha tornat a prendre un gran auge. El Camí de Sant Jaume ha estat declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat; Itinerari Cultural Europeu pel Consell d'Europa i ha rebut el títol honorífic de Carrer major d'Europa.

catedral de Santiago

Inicis històrics del Camí

Els orígens del culte a Sant Jaume a la Hispània romana són desconeguts, però sembla ser que en l'any 828 es van trobar relíquies atribuïdes a l'apòstol. Al final del segle IX s'estén per l'Europa cristiana. Al segle XI el nombre de pelegrins va augmentar considerablement gràcies a contactes culturals entre les nacions europees.

Alfons II rei d'Astúries, manar construir una església en el lloc que, segons explica la llegenda, reposen les restes de l'apòstol Sant Jaume. A partir del segle XI, aquesta església es va convertir en un dels principals centres de peregrinació la Cristiandat i va donar origen al camí de Sant Jaume. Per aquesta via es van expandir a la Península els nous estils arquitectònics que van triomfar a Europa.

Inici de la Peregrinació

Aproximadament a partir de 813 amb la troballa de les relíquies de l'apòstol i amb el beneplàcit deCarlomagno, que volia defensar les seves fronteres d'invasions àrabs, Compostel·la es convertirà progressivament en un centre de pelegrinatge que rebrà el seu impuls definitiu durant la primera meitat delsegle XII. molt aviat, la notícia s'estén per tota la Europacristiana i els pelegrins comencen a arribar al lloc del sepulcre, Va cridar Campus Stellae, que degenerarà en el terme Compostela.

Menéndez Pidal opinava que en cert sentit es pot considerar al cabdill musulmà Almansor com el gran revitalitzador del Camí i qui va provocar la seva fama internacional.[cita requerida] en efecte, els repetits atacs d'Almanzor sobre els regnes cristians espanyols van arribar a inquietar els monjos de l'abadia benedictina de Cluny, en aquell moment el més important centre del cristianisme europeu. Religiosos vinculats a Cluny elaboraran el Còdex calixtino i la Història compostelana i els reis espanyols afavoriran en tot el possible la constitució i projecció d'una xarxa de monestirs cluniacencs al nord d'Espanya i singularment al voltant del Camí. Aquesta política està íntimament relacionada amb el desig dels monarques espanyols de trencar amb el seu aïllament respecte de la Cristiandat mitjançant llaços dinàstics, culturals i religiosos.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d'Europa pioneres en l'aportació de novetats musicals. Partint alguns del nord i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte, com Chartres i Tours. Allà van poder escoltar les melodies que tot l'Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori. Poc importava que aquells que venien del nord d'Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps yPirineos els diguessin que en el seu lloc d'origen el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.

cuncha_camino

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic, i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d'un mateix Camí, fessin una parada en algun monestir de La Rioja i allà se'ls parlés, no sense nostàlgia, d'una litúrgia que no feia molt era l'element unificador enfront de les hosts d'Alah que des de feia segles ocupaven bona part del solar hispà.

En aquests monestirs de La Rioja i castellans encara es miraria amb recel a aquells caminants que es dirigien a Campus Stellae. Precisament seguint aquesta ruta havia entrat el principal enemic del ritu hispà. Per la ruta jacobea es van anar contaminant les antigues cerimònies i costums perquè aquells que venien de regions remotes poguessin entendre alguna cosa del culte que escoltaven. Tant és així, que davant els desitjos unificadors d'Alfonso VI, es va abolir el ritu autòcton en benefici de la litúrgia anomenada romana.